Ser fort o no
Josep M. Altés Riera | 27 maig 2011Sempre ens han ensenyat que ser fort és no plorar mai, no mostrat les teves debilitats.
Jo tinc una altra teoria; per mi “ser fort” no és riure sempre ni fingir ser insensible, sempre he cregut que una persona forta és la que, quan cau, sap aixecar-se en comptes de quedar-se al terra.
Un altre estereotip de la fortalesa és que has de saber resoldre tots els teus problemes sol.
Per què? Per què per demanar ajuda a qui te l’ofereix o te la pot donar és ser dèbil? És cert que tothom és diferent i que alguns expressen les seves emocions més que d’altres, però també és veritat que tota persona necessita que algú altre, encara que només sigui una persona, el comprengui.
Es podria dir que, en resum, mai he entés aquest prototip de fortalesa que ens han ensenyat, ja que sempre he trobat que una persona forta és la que accepta que té un problema i el resol.
Elisenda
Elisenda,
Un bon escrit. M’ha agradat, tant el que dius com la forma en què ho expresses.
Observacions: Al segon paràgraf, el “jo tinc una teoria” no lliga amb prou claredat amb el paràgraf anterior. Tal vegada es podria resoldre amb un “En canvi jo penso que…” incorporant el segon paràgraf al primer. El mateix dubte m’apareix al tercer paràgraf: hauria d’incorporar-se al quart?
No deixis d’escriure, d’acord?
Josep Maria